Entrevista amb Dolors Camats

Nervis.
No m'esperava que em costaria tant actuar de manera natural davant de càmera. La Dolors Camats deuria al·lucinar. Els minuts previs jo estava més pendent que les preguntes tinguessin un sentit i m'ocupessin el temps establert que no pas de xerrar amb ella. Semblava autista. No sabia on posar les mans, em moltestaven dalt la taula i si les posava a sota feia molt mal efecte (hi ha proves). Va faltar més vocalització i mirar-la més sovint. D'altra banda, els minuts van passar ràpid i tot plegat es va allargar fins arribar a 8'. Caldria retallar després. L'únic recurs que se m'acudia per tal que la Dolors fos més breu era posar-li cara de circumstànies mentre parlava, ja que no feia gaires pauses que permetessin tallar-la. Jo veia la regidora i els càmares fent-me senyals per acabar però no volia deixar una pregunta que tenia un cert interès per a l'audiència. Es tractava de que definís com el canvi de gestió de l'aeroport afectaria els seus usuaris. Era una qüestió que al cap i a la fi passa sense pena ni glòria perquè el següent és l'acomiadament, que caldrà matissar. Des d'aquí agrair la paciència de Dolors Camats i l'ajuda de tot l'equip que va estar amb mi.

Benvinguts al blog

Avui començo aquest blog en què comentaré aspectes del que vagi succeïnt al Taller de Tele de la Universitat Pompeu Fabra.
Espero que us agradi.