Periodistes en càmera lenta

L'últim

2010-03-09T11:36:00.000-08:00

Ahir es posava punt i final a l'últim dels informatius del curs. Han estat quatre aventures, i aquesta última mostra una evolució important respecte la primera.

Les funcions de cadascú van ser escollides per votació entre companys. La Marta i en Lluís serien els triats per fer de presentadors. I no van decepcionar.

Pel que fa a les peces, només teníem un dia per gravar-les i...va ploure. Malgrat tot, amb en Roger ens en vam sortir per fer la peça de cultura, ja que era més d'interiors.

Així arribàvem al dia de l'emissió, amb el temps just per preparar-nos. Tant que algunes coses s'haurien d'afegir a posteriori. Però tot i així el resultat era més que acceptable. Disposant d'un Collell mesclador i realitzador alhora, estàvem preparats per qualsevol cosa.

Una experiència més que ens servirà per fer-nos una idea del que ens espera fora de les parets de la Pompeu. I sembla que les pràctiques s'apropen...

Magazine variat

2010-03-09T10:51:00.000-08:00

A principis d'aquest mes de Març enllestiem el Magazine. I ho escric en majúscules perquè realment va requerir molta preparació i esforç.

Tots els que conformem el grup de Tele (17) havíem de tenir preparada una peça que tingués un cert interès per a un públic jove. A més, hi hauria seccions específiques que també apareixerien, com són el concurs, el debat o l'entrevista.

Així doncs, tothom tenia assignada una tasca important dins el programa. I, sincerament, crec que el resultat no va quedar gens malament. Des de l'equip d'edició, però, em va caure una petita bronca, ja que no cantava els temps prou fort com perquè tot l'equip em pogués sentir... i agraeixo que ho féssin perquè només s'aprèn amb les correccions.

Com a anècdota afegir que els pastissos i cookies fets per la secció de cuina estaven realment bons. Gràcies Mariona i Marta!

Un regal per veure en Monegal

2010-02-23T12:39:00.000-08:00

El passat dimarts 16 de febrer, a les 20:45 anàvem un grupet de 6 persones (Marta, Mariona, Guillem, Jordi i Albert) a veure el programa conduït pel Ferran Monegal.
Després que ens donessin un entrepà + beguda vam anar a seure als bancs preparats pel públic. Tan sols dues files i la taula d'en Monegal al davant conformaven el mobiliari principal.
Hi havia també algunes pantalles amb un rellotge digital per tal de controlar com anava quedant l'enregistrament.
En Monegal, per la seva banda, només disposava d'unes quantes fulles on hi tenia apuntat el guió, però demostrava tenir unes grans capacitats com a presentador.
Després de mitja hora de programa venia l'entrevista, aquest cop amb en Carles Navarro (anomenat "el yoyas"). Tot un personatge amb habilitat per parlar sobre temes diversos controlant en tot moment el que succeeix al plató.
Tot plegat, una experiència recomanada si mai s'ha anat a un programa.
Ah! Alerta (com dirien a Telemonegal) el regal va ser una samarreta amb el nom del programa.
I... Alerta segona part: al públic quasi ni se'l veu en l'emissió que, per cert, es fa amb un cert retard respecte la gravació. Només es cita el lloc de procedència dels assistents al principi del programa.

Visita de la Rosa Marqueta

2010-02-23T12:23:00.000-08:00

Rosa Marqueta, directora dels Informatius de TVC, ens va explicar el funcionament de "la nostra" pel que fa als Telenotícies, així com les seves responsabilitats dins la cadena autonòmica.
Molt esforç i hores de feina eren alguns dels elements clau que comentava. I ho diu algú que es dedica a coordinar un equip d'unes 400 persones.
No s'ha de ser molt primmirat a l'hora de tenir uns horaris fixes, tampoc. Ser flexibles en aquest aspecte ajudarà a que sapiguem aprofitar algunes oportunitats úniques que potser exigiran més sacrifici.
Perquè també es va parlar del futur com a periodistes, de si hi hauria alternativa a la precarietat. I sembla ser que sí. La Rosa Marqueta feia referència a una oportunitat, que a tots se'ns presenta i que hem d'estar al cas per prendre-la amb ganes.
Esperem que sigui així i que gaudim d'un "més enllà de la Pompeu" la mar de satisfactori.

Llei de vegueries

2010-02-13T11:20:00.000-08:00

Per la següent peça, es tractava d'un tema polític. En primer lloc caldria mirar les agendres d'Europa Press i d'ACN per saber si hi havia alguna cosa d'interessant. Amb l'Albert ens vam decantar per anar a cobrir una roda de premsa d'ERC i després una altra oferta per en Jordi Miralles. Així tindríem diferents visions. Hi va haver, però, problemes amb la càmera perquè s'havia estat gravant en alta definició i de seguida la targeta va estar plena. Així doncs, el clip quedava una mica escàs de bones imatges.
Per això vam pensar d'anar al Parlament de Catalunya a buscar alguna "decla" d'algun diputat que ens pogués ajudar.
Un cop allà i havent arribat una mica massa tard, ens van informar que pràcticament tothom aniria a dinar després d'acabar-se el ple. Malgrat tot, ens van conduir als passadissos i, saltant-nos el pas bàsic dels caps de premsa, vam poder enganxar en Lluís Coromines, representant de CiU. També ens va servir per les imatges i per "l'stand-up".
Així doncs, vam aconseguir força més informació però...no suficient.
Van ser de gran ajuda els mapes confeccionats per l'Albert Mateu sobre la distribució de les vegueries, ja que anava de perles a l'hora de fer la introducció.
Des d'aquí, un gràcies (i des d'allà).

Presentadora d'esports

2010-02-13T10:44:00.000-08:00

Després del Dónapas de la Mariona em tocava a mi el presentar la secció d'esport de l'Informatiu 2. Primer, eren la convocatòria de la ciutat de Barcelona pels els Jocs Olímpics d'Hivern l'any 2022, una peça que, per cert, ens va costar més d'una excursió amb en Carles.
Jo havia d'explicar-la a una càmara que donava a redacció i estava situada en un racó dalt de la paret. Tenia un petit dispositiu a l'orella per on sentia tot el que passava a realització i rebia les ordres de parlar uns segons abans. La segona notícia era sobre el Barça i em calia fer un plató punxat en les imatges que vindrien després. Va ser clau la col·locació d'una pantalla de manera que la pogués veure i quadrés la veu de manera que no es sobreposés a les imatges. Tot i que vaig llegir massa ràpid va sortir millor de l'esperat.
Finalment restava la notícia de l'Open d'Austràlia, en la que vaig tenir alguns problemes amb els papers que duia com a guia...
Tot i això, una bona experiència de la que també s'aprèn.

25 de gener

2010-02-13T10:36:00.000-08:00

Aquest va ser el dia de la nostra visita als estudis de BTV.
Després de passejar-nos pels passadissos i veure platós de programes que en breu emetrien també vam poder parlar amb professionals perquè ens expliquessin quins eren els punts forts de les seves tasques i com s'organitzaven.
Més tard, a les 22h vam veure en directe la realització del programa Les notícies de les 10. Després podriem fer preguntes al presentador, amb els dubtes que ens van sorgir.
Tota una experiència que ens va servir per clarificar i completar la idea que teniem d'unes instal·lacions televisives. I qui sap si algú de nosaltres tindrà allà el seu futur laboral...

Making off

2010-02-04T03:19:00.000-08:00

Acabant d'enregistrar les imatges pel Making off me n'adono de la tira de detalls que cal tenir en compte a l'hora de preparar un informatiu. Un consell? Una escaleta ben feta i ordenada: estalviarà molts problemes a l'hora de gravar. Però, prèviament també hi ha hagut una feina important per tal de tenir les peces de les diverses seccions enllestides. Des de l'stand-up a la connexió en directe. Cal retenir les paraules clau per tal que després les idees surtin amb un cert ordre, juntament amb un text ben cohesionat perquè s'entengui de principi a fi. Els moments previs al directe són d'estrès total. Ordres que es donen en totes direccions, alguna que altra corredissa i tensió durant cadascun dels minuts que dura l'informatiu. I comença. I tothom espera que tot quedi ben lligat.

Entrevista amb Dolors Camats

2010-01-23T12:10:00.000-08:00

Nervis.
No m'esperava que em costaria tant actuar de manera natural davant de càmera. La Dolors Camats deuria al·lucinar. Els minuts previs jo estava més pendent que les preguntes tinguessin un sentit i m'ocupessin el temps establert que no pas de xerrar amb ella. Semblava autista. No sabia on posar les mans, em moltestaven dalt la taula i si les posava a sota feia molt mal efecte (hi ha proves). Va faltar més vocalització i mirar-la més sovint. D'altra banda, els minuts van passar ràpid i tot plegat es va allargar fins arribar a 8'. Caldria retallar després. L'únic recurs que se m'acudia per tal que la Dolors fos més breu era posar-li cara de circumstànies mentre parlava, ja que no feia gaires pauses que permetessin tallar-la. Jo veia la regidora i els càmares fent-me senyals per acabar però no volia deixar una pregunta que tenia un cert interès per a l'audiència. Es tractava de que definís com el canvi de gestió de l'aeroport afectaria els seus usuaris. Era una qüestió que al cap i a la fi passa sense pena ni glòria perquè el següent és l'acomiadament, que caldrà matissar. Des d'aquí agrair la paciència de Dolors Camats i l'ajuda de tot l'equip que va estar amb mi.

Benvinguts al blog

2010-01-20T04:08:00.000-08:00

Avui començo aquest blog en què comentaré aspectes del que vagi succeïnt al Taller de Tele de la Universitat Pompeu Fabra.
Espero que us agradi.